Embaràs / Família / Maternitat / Part / Post part i puerperi

Expectativa vs realitat

“Amb els fills i filles no es fa el que es vol, es fa el que es pot”

Aquests últims anys d’embarassos i puerperis un darrera l’altre (en 8 anys 5 embarassos, 4 a terme i un bebé mort a les 16 setmanes de gestació), he començat a entendre algunes frases que havia sentit dir a la meva àvia. Quan ho deia gairebé ni l’escoltava, era com un mantra que es deia a ella mateixa i m’era tan familiar que no hi parava atenció: “Amb els fills i filles no es fa el que es vol, es fa el que es pot”.

Ella, la M teresa, va tenir 11 embarassos en 11 anys. Nou a terme i dos aborts en les primeres setmanes de gestació. Quantes coses em podria explicar ara que estic més receptiva!!

El cert és que no cal tenir ni molts fills ni moltes filles per poder conectar amb aquesta frase. Amb un o una de sola ja podem veure que l’expectativa que teníem abans de ser mares no correspon amb la realitat. Partim d’un ideal, del que voldríem. Algunes tenen una imatge d’un nadó dormint plàcidament en el seu llitet, d’altres la imatge d’elles llegint amb els seu fill o filla al costat també llegint…

I moltes vegades ens veiem fent el contrari del que crèiem que faríem: qui no s’ha vist cridant i perdent els nervis alguna vegada com aquella mare que un dia vam veure pel carrer i vam criticar per com tractava a la seva filla?

La maternitat, la criança, la vida en família, etc.  ens posen davant de nosaltres mateixes. El cansament, les hormones, la inseguretat, el ritme de vida, l’autoexigència,…  ens fan dir-nos: “que malament que ho estic fent”, “merda ja he tornat a cridar”, “tan bé que ho volia fer abans de ser mare” i un llarg etcètera que ens fa fuetejar-nos amb la culpa.

Massa manuals, massa gurús, massa això es fa així o aixà, massa culpes sobre les espatlles. Totes ho fem tan bé com podem!! Sembla fins i tot que no poguem plorar ni estar tristes durant l’embaràs perquè perjudiquem al bebé!! Doncs no!! Sóc una persona i tinc dret a plorar encara que estigui embarassada!! Tinc dret a posar-me nerviosa i tinc dret a equivocar-me. Sense culpes. Haig de tractar als meus fills i filles com m’agradaria que em tractessin a mi:BÉ.

La base és l’amor. Deixem de mirar què fans els altres i mirem dins nostre. Aprofitem els errors per créixer i millorar com a persones dia rera dia. I sense culpes. Totes ho fem tan bé com podem i volem el millor pels infants. Comencem per estimar-nos a nosaltres mateixes. Comencem a deixar enrera la culpa i a viure l’ara i l’aquí.

Autor

xatraca@hotmail.com
Sóc la Núria!! M’encanta viure!! M’agrada molt dormir!! I m’agrada acompanyar a mares, lactants,etc compartint les vivències de 5 embarassos en set anys, 4 parts naturals preciosos (el darrer a casa amb la presència dels seus tres germans), 4 puerperis (l’últim coincidint en el temps amb la mort de la meva mare quatre dies després del part), una mort gestacional a les 16 setmanes d’embaràs, dos tàndems i 3 desalletaments (encara me’n queda un!!!!!, ja que actualment dono el pit a l’última filla) Apassionada de lectura i l’escriptura. En constant creixement i evolució (o això intento). D’estudis: Periodista; de praxis: mare de 4 mestres i administrativa al departament de facturació d’un centre sanitari. Actualment il.lusionada estudiant i fent el blog www.xatracacreixerenfamilia.org. També he començat a col.laborar amb lactapp.

Comments

Fatima Zahra Oudades Errachidi
Març 10, 2019 at 7:26 pm

Totalment d’scord, sóc mare de dues nenes i un nen i m’he sentit molt identificada amb aquest text.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *