Dol gestacional / Embaràs / Maternitat / Part

Lectures i webs de consulta en la pèrdua d’un fill o filla durant l’embaràs o el part

Espais i materials per viure el dol i sentir-nos acompanyades si ho necessitem

Fa uns dies vèiem un documental a 30 minuts que volia visibilitzar una realitat que moltes famílies hem hagut de viure: la mort d’un fill o filla durant la gestació, el part o poc després de néixer.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/sense-batec/video/5824594/
“No hi ha batec” són les duríssimes paraules que han hagut de sentir molts pares. Cada any moren 2.500 nadons a l’estat, 6 cada dia. La pèrdua d’un fill durant la gestació, o poc temps després de néixer, encara és un tema tabú i poc comprès per la societat.
Com es pot rebre la mort quan s’espera la vida? El “30 minuts” “Sense batec” posa llum a una realitat que viu en silenci. Explica amb moltes històries un dol poc reconegut i compartit: el dol perinatal.”

El cert és que és un moment duríssim, en què s’ensorra tot el teu món, tota la teva il.lusió. Recordo el meu segon fill, anàvem a fer una eco a les 16 setmanes de gestació. El ginecòleg va preparar l’ecògraf mentres jo ja estava estirada amb aquella bateta i les cames obertes de bat a bat. I la cara del metge i la consulta es van enfosquir de sobte, … va girar-me la pantalla, no hi havia batec. Els següents embarassos vaig viure’ls amb molta por.

Resonaven entre coneguts i familiars paraules que encara em feien entristir més: “No passa res, sou joves i teniu temps de tenir-ne més”, “Això és que venia malament”, “Però si ja tens una altra filla, per què estàs trista?” i un llarg etcètera… Si era jove!! Si potser venia malament! Si ja tenia una altra filla!! Però jo ja estimava aquell fill! Era un nen, el dia que el vaig expulsar (per mi va ser parir) vaig voler-lo veure. “El vols veure?” es van estranyar… Doncs si. Era un nen. VAig plorar tant!!! Li vaig dir que l’estimava i li vaig dir adéu.

El nostre entorn no saben com reaccionar. Nosaltres estem més sensibles, i ens afecta més el que ens diguin. Una bona manera d’explicar que a vegades val més una abraçada i no dir res, o que necessitem estar soles, pot ser aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=U8pRaj22MlI

Una lectura que ens pot va ajudar molt pot ser “La cuna vacía”, un llibre que neix de la necessitat de parlar sobre la pèrdua.


Un altre llibre és “Las voces olvidadas”: Es tracta d’un llibre que dóna veu als abortaments en les primeres setmanes de gestació.


Existeixen a internet espais on sentir-nos acompanyades si ho necessitem. Moltes vegades no volem rebre visites ni tenim ganes de veure a ningú, i podem buscar ajuda amb persones que han passat el mateix que nosaltres i ens poden entrendre bé. Un d’aques espais es el Foro SUA http://superandounaborto.foroactivo.com/


I és que la mort d’un fill o filla dins de l’úter és una experiència molt dura que no podem menysprear. Provoca una crisis existencial de la qual els pares afectats no en surten de la mateixa manera que en van entrar.

Autor

xatraca@hotmail.com
Sóc la Núria!! M’encanta viure!! M’agrada molt dormir!! I m’agrada acompanyar a mares, lactants,etc compartint les vivències de 5 embarassos en set anys, 4 parts naturals preciosos (el darrer a casa amb la presència dels seus tres germans), 4 puerperis (l’últim coincidint en el temps amb la mort de la meva mare quatre dies després del part), una mort gestacional a les 16 setmanes d’embaràs, dos tàndems i 3 desalletaments (encara me’n queda un!!!!!, ja que actualment dono el pit a l’última filla) Apassionada de lectura i l’escriptura. En constant creixement i evolució (o això intento). D’estudis: Periodista; de praxis: mare de 4 mestres i administrativa al departament de facturació d’un centre sanitari. Actualment il.lusionada estudiant i fent el blog www.xatracacreixerenfamilia.org. També he començat a col.laborar amb lactapp.

Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *